Stieg Larsson, el creador.

Per culpa de la seva obsessió al menjar-basura, al tabac i al cafè, va morir pujant les escales del seu cinquè pis, amb un atac de cor, per què l’ ascensor estava avariat. Això es el que més s’ en ha sentit parlar d’ ell, com va morir “Stieg Larsson s’ ha mort d’ un inesperat atac de cor just desprès d’ entregar la seva última entrega de Mil•lenium”.

La seva vida comença a l’ infància de Norsjo, on vivia amb els seus avis fins als vuit anys, al 1962, on es va traslladar a una ciutat poblaria, Umea. Durant tota la seva adolescència va estar enganxat a una maquina d’ escriure que li havien regalat. A l’ estiu dels 14 anys, a un càmping, va presenciar la violació d’ una noia, provocada pels seus amics. Aquella escena segurament el va influir a la seva manera de ser, i per això es va fer un feminista radical. Stieg treballava en fabriques o de renta plats, però a la vegada lluitava contra la guerra del Vietnam, i en una d’ aquestes manifestacions, va conèixer la seva parella, Eva Gabrielsson (Erika? Ets tu?).

Al 1995, va ser un dels fundadors d’ Expo, la revista en que treballava (veieu “la revista mil•lenium). Tractava de política i neonazis, i per aquest motiu va preferir no casar-se amb la seva parella, per por. Resulta que un company periodista seu, l’ havien assassinat amb un cotxe bomba, i tenia por que anessin a per ell o, el que es temia, a per la seva dona.

Larsson des de petit, els hi deia a tots que el seu somni era escriure una novel•la policíaca, i va complir el seu somni en els últims anys de la seva vida, treballant de dia i escrivint de nit.

Rosa.