Els homes que no estimaven a les dones

La pel·lícula comença amb una simple escena:

Un home ja de passada edat, està asentat al seu despatx obrint un sobre cuidadosament; el contingut del sobre és una flor seca encuadrada. Mira la destinació, suspira i es posa a plorar amb el cap abaixat.

En aquell moment, ja t'has enganxat a la pel·lícula. T'es igual si els de darrere et tiren crispetes, si sona un movil de cop, o si una nena petita es posa a plorar desesperadament: perque tu ja estas dins de la pel·lícula. I no en surt en cap moment.

Almenys, aixo hem va passar a mi, i penso que molta altre gent de la sala també. I es que, encara que la pel·lícula s'hagi acabat, continues pensant-hi. No es pot olvidar. Se't queda gravada al cap, i trigues molt o no se't borra mai.

L'argument?

Una noia de 16 anys, Harriet Vanger, va desaparéixer fa uns 36 anys durant un carnaval celebrat a l'estiu, a Hedeby (una illa sueca).

Tot hi que la policía la busca, no troben cap rastre de Harriet. Ningú sap a on és. Ningú sap que li va passar. Tothom oblida el cas amb facilitat: menys el tio de la noia, Henrik Vanger, obsesionat en resoldre l'enigma abans de morir.

La seva sobrina li regalaba flors seques: quatre en tenia. Les altres 36 les rep després de la desaparició de forma anónima, per els aniversaris següents de Harriet.

Henrik contracta a Mikael Blomkvist, un periodista polémic de la revista Millenium.

Tot hi passar per uns difícils moments en la seva vida, ja que l'acosen de difamació i calumnia, accepta, interesat en el cas de la jove.

Mikael es toparà amb Lisbeth Salander, una tatuada i inusual hacker que l'ajudarà a investigar el cas...

...Un país tan respectat i perfecte com Suécia també té una dura realitat.

Aquesta realitat es reflexa a "Els homes que no estimaven a les dones".