ILUSTRACIONS perturbadores per una excel·lent saga

Gino Rupert va néixer a Mèxic, i és el gran artista que ilustra les tres portades de la saga Larsson.

Fill d'un filósof i una psicoanalista, Rupert viu i treballa actualment a Barcelona, fent cursos de pintura a les escoles "Eina" i "Massana".

Les tres portades de la saga, mostren una noia amb cabells negres, pal·lida i prima. Sempre la mateixa en diferents posicions.

Gino ens diu que han sigut extretes de tres obres seves recents.

La primera portada dels "Homes que no estimaven a les dones", a on s'observa una noia lligada de mans i peus, forma part de la seva obra "Open Hands".

La noia asentada sobre el llit de "La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina" forma part de "Els Quatre Elements".

I l'última, "La reina al castell de les corrents d'aire" de "Sweet Home".

"A les meves ilustracions, es barreja foto i imatge, es confon la sexualitat dels dos personatges i l'espectador no sap si els dos protagonistes s'estimen o s'odien. Y el que es més important..." explica Gino somrient:

"...sempre hi ha un dels dos personatges que ens està mirant".

Mikael Nyqvist

Els dos Mikaels: En Blomvist i el Nyqvist. Dos persones amb la mateixa cara però amb la personalitat diferent. Un periodista i l’ altre actor. Un conegut per les seves actuacions i l’ altre per anar a la presó. Nyqvist va néixer el 8 de novembre de 1960, Estocolm. Es va formar en un teatre, i ara forma part de la companyia Royal Dramatic Teathre.
Es va donar de conèixer amb “Personakets 13:1” i a España el vam veure en ocasions com “Breaking out” . A Suècia es un dels actors més importants, encara que ha Espanya no n’ hem sentit a parlar molt, però ara l’ hem descobert més profundament amb Mil•lenium.

Rosa.

La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina

Hi ha titol més esgarrifant que aquest?

I es que la segona pel·lícula probablement és la més perturbadora i obscura.

"La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina" es centra totalment en la Lisbeth i el seu dur passat. El seu duríssim passat.

No directament, pero ens posem en la pell de Lisbeth; en la pell d'aquesta hacker misteriosa que va passar per els seus problemes a l'infància i pre-adolescència, i que ara, en pateix les conceqüencies d'adulta.

Tot el dolor que ha guardat al cor, surt a l'exterior en forma de ràbia cap als altres i somnis aterradors a les nits.

Quant veus el començament de la pel·lícula, ja saps que serà dura. Obscura, molt obscura. I no t'equivoques; perquè no es pot reflexar de cap altre manera els sufriments de la violència de génere.

Una sèrie d'imatges saltajades apareixen de cop: una noia cridant, lligada a un llit; la veu del tutor ressonant de fons;...

I l'història comença.

Al final de "Els homes que no estimaven a les dones", Lisbeth necessita fer un llarg descans i sortir d'Estocolm.

Salander viatja per casi tot el món, alojantse en diferents hotels del Carib, Austràlia, etc.

Mentrestant, Mikael amb el seu equip de Millenium, té entre mans un reportatge sobre tràfic sexual de dones procedents de l'Est. Li proposen a Dag, un reporter nou que entra a la revista, i a la seva novia Mia, que publica un llibre sobre aquest tema.

Uns dies després, asesinen a la parella i al tutor de Lisbeth de forma inesperada, i culpen a Salander dels asesinats. Ara, es buscada i perseguida... però qui ha comés en realitat aquests crims?

...El passat sempre retorna al pas del temps.

Stieg Larsson, el creador.

Per culpa de la seva obsessió al menjar-basura, al tabac i al cafè, va morir pujant les escales del seu cinquè pis, amb un atac de cor, per què l’ ascensor estava avariat. Això es el que més s’ en ha sentit parlar d’ ell, com va morir “Stieg Larsson s’ ha mort d’ un inesperat atac de cor just desprès d’ entregar la seva última entrega de Mil•lenium”.

La seva vida comença a l’ infància de Norsjo, on vivia amb els seus avis fins als vuit anys, al 1962, on es va traslladar a una ciutat poblaria, Umea. Durant tota la seva adolescència va estar enganxat a una maquina d’ escriure que li havien regalat. A l’ estiu dels 14 anys, a un càmping, va presenciar la violació d’ una noia, provocada pels seus amics. Aquella escena segurament el va influir a la seva manera de ser, i per això es va fer un feminista radical. Stieg treballava en fabriques o de renta plats, però a la vegada lluitava contra la guerra del Vietnam, i en una d’ aquestes manifestacions, va conèixer la seva parella, Eva Gabrielsson (Erika? Ets tu?).

Al 1995, va ser un dels fundadors d’ Expo, la revista en que treballava (veieu “la revista mil•lenium). Tractava de política i neonazis, i per aquest motiu va preferir no casar-se amb la seva parella, per por. Resulta que un company periodista seu, l’ havien assassinat amb un cotxe bomba, i tenia por que anessin a per ell o, el que es temia, a per la seva dona.

Larsson des de petit, els hi deia a tots que el seu somni era escriure una novel•la policíaca, i va complir el seu somni en els últims anys de la seva vida, treballant de dia i escrivint de nit.

Rosa.

Els homes que no estimaven a les dones

La pel·lícula comença amb una simple escena:

Un home ja de passada edat, està asentat al seu despatx obrint un sobre cuidadosament; el contingut del sobre és una flor seca encuadrada. Mira la destinació, suspira i es posa a plorar amb el cap abaixat.

En aquell moment, ja t'has enganxat a la pel·lícula. T'es igual si els de darrere et tiren crispetes, si sona un movil de cop, o si una nena petita es posa a plorar desesperadament: perque tu ja estas dins de la pel·lícula. I no en surt en cap moment.

Almenys, aixo hem va passar a mi, i penso que molta altre gent de la sala també. I es que, encara que la pel·lícula s'hagi acabat, continues pensant-hi. No es pot olvidar. Se't queda gravada al cap, i trigues molt o no se't borra mai.

L'argument?

Una noia de 16 anys, Harriet Vanger, va desaparéixer fa uns 36 anys durant un carnaval celebrat a l'estiu, a Hedeby (una illa sueca).

Tot hi que la policía la busca, no troben cap rastre de Harriet. Ningú sap a on és. Ningú sap que li va passar. Tothom oblida el cas amb facilitat: menys el tio de la noia, Henrik Vanger, obsesionat en resoldre l'enigma abans de morir.

La seva sobrina li regalaba flors seques: quatre en tenia. Les altres 36 les rep després de la desaparició de forma anónima, per els aniversaris següents de Harriet.

Henrik contracta a Mikael Blomkvist, un periodista polémic de la revista Millenium.

Tot hi passar per uns difícils moments en la seva vida, ja que l'acosen de difamació i calumnia, accepta, interesat en el cas de la jove.

Mikael es toparà amb Lisbeth Salander, una tatuada i inusual hacker que l'ajudarà a investigar el cas...

...Un país tan respectat i perfecte com Suécia també té una dura realitat.

Aquesta realitat es reflexa a "Els homes que no estimaven a les dones".

Mil·lenium a les nostres pantalles.

Desprès de les dos primeres pel•lícules, segons el productor Soren Streamorsen, va afirmar que durant la gravació de les tres pel•lícules, van gravar moltissimes més escenes, que fins i tot es podria fer una sèrie de televisió. I ja que sobrava, ho van fer. Al 2010, pel canal plus, es podrà veure els 6 capítols amb contingut mai vist sobre la pel•lícula. Cada un durarà una hora i mitja, i segons els productors, els espectadors podran disfrutar de Lisbeth Salander com no ho havíem fet abans.

Rosa.

Trailes: La noia que somiava amb un llumí i un bido de gasolina

Mikael Blomkvist

Suec, divorciat, pare, amant, millor amic... Periodista i fundador de Mil•lenium, juntament amb Erika, la directora. Ells dos estableixen una relació de millors amics i a la vegada amorosa, encara que Erika ja esta casada, però el seu marit ja ho sap i li es igual. Va ser condemnat a tres mesos de presó en el primer llibre per haver denunciat amb un article en un gran empresari, gangster, i a Vanger li va cridar l’ atenció, tant que li va demanar que estigues durant un any investigant l’ assassinat del seu familiar mes estimat, la Harriet. Al cap d’ un temps de haver-ho resolt ens centrem amb la segona pel•lícula, on intenta demostrar que Lisbeth no es l’ assassina d’ un tri-assessinat.

Blomviski es dedica a escriure sobre grups neonazis, gàngsters i comerç il•legal, entre altres, cosa que això a vegades l’ hi ocasiona algun petit problema, com que el persegueixin per matar-lo. Ell es apassionat però a la vegada distant. Quan es centra amb una cosa, ho deixa tot per acabar-ho. A cada article s’ hi posa la pell. A més a més, es bromista i càlid. Té una gran facultat per relacionar-se amb la gent i això el permet arribar més lluny. Potser es l’ únic home “bo” que la Lisbeth ha conegut

I parlant de casualitats... Si l’ expo es mil•lenium, en Mikael pot ser en Stieg?

Rosa.

Lisbeth Salander.

La protagonista, la heroïna, la noia dura que camufla els seus sentiments. Una mirada trista que et segueix durant tota la pel•lícula. Una mirada que et fa pensar, i que et fa preguntar.
Per què tanta tristesa a uns ulls? Als ulls d’ una noia de vint-i-quatre anys.
Lisbeth és una noia peculiar, no gaire sociable, independent i intel•ligent; molt intel•ligent. Posseeix memòria fotogràfica, cosa estranya a la seva edat, ja que això només passa durant l’ infància i part de l’ adolescència. Una hacker exemplar amb grans coneixements tecnològics.
Una noia que odia als homes per culpa del seu tràgic passat.
Quan Salander només era una nena, veia com el seu pare, un espia rus, tornava a casa borratxo i maltractava a la seva mare, fins deixar-la estabornida al terra.
Després, marxava amb el cotxe, deixant-les soles. Aquesta escena es repetia dia darrere dia, i la seguretat social no feia res per evitar-ho.
Fins que Lisbeth va tenir 12 anys. A tal edat, després de presenciar com el seu pare pegava a la seva mare i se’n tornava al cotxe, va agafar un pot de llet ple de gasolina i un llumí, i va cremar-lo, esperant matar-lo.
Però no va ser així. Perquè no existien els finals feliços; perquè no existeix la justícia, i la gent es dolenta.
I van posar a Lisbeth a un psiquiatre al igual que la mare. El pare es va recuperar, sense tenir ni un any de presó.
Per que tal injustícia? Per què existeix gent tan dolenta? Per què té que passar per això una nena de 12 anys? Però va passar.
I la tristesa de tants anys, es va anar convertint en una ràbia incontrolable cap als homes que maltractaven a les seves dones.
I es que quan observes aquells ulls, saps que no canviarà per res, ni per ningú.
Definitivament, es la heroïna de la pel•lícula.

La verdadera protagonista enigmàtica i misteriosa.

Trailer: Els homes que no estimaven les dones.

Noomi Rapace

Noomi Rapace, interpreta a Lisbeth Salander, dins les pel•lícules de la famosa trilogia Mil•lenium. Ella té 28 anys, es femenina, simpàtica i riallera, a diferencia del seu personatge, Lisbeth Salander, que té 24 anys, freda, que prefereix no relacionar-se amb la gent i a sobre es hacker. Noomi es tingué que fer tatuatges, pírcings… Però per fonts d’ una entrevista, la part més difícil va ser ficar-se a la pell de Lisbeth i entendre-la.

Segons una entrevista, mai s’ hauria pensat que la truquessin per la pel•lícula, per que “soc massa femenina”. Ella creu que hi ha un munt de noies com la Lisbeth a Suècia, dones maltractades per homes que intenten lluitar.

Ho’s deixo algunes paraules “És una persona que ha estat maltractada físicament i psicològicament per tota la societat, i la gent li ha fallat. Per això, viu aïllada, s’ha creat un escut protector i ha desenvolupat una ràbia brutal cap als homes que han abusat d’ella. Es nega a ser una víctima i transforma tot el seu dolor interior en ràbia. És una lluitadora nata. M’agrada perquè és molt obstinada i abans mor que cedeix. És molt valenta, però viu en un extrem de la societat. Els seus actes són qüestionables, i no els comparteixo, però són entenedors i crec que és positiu que exterioritzi els seus sentiments de ràbia”.

Rosa.

LA REVISTA MIL·LENIUM

El perquè del llibre i la pel•lícula comença aquí. La gent sap que cada numero de la trilogia, va acompanyat d’un títol i “Mil•lenium”, però que significa? Mil•lenium es la revista en que treballa Mikael, un dels dos protagonistes. Mil•lenium consisteix en l’ actualitat política econòmica de la Suècia actual. A la primera entrega, Mikael va ser denunciat per haver escrit (un escrit de fons enrònies, trampa) “injustament” a un comerciant, acusant-lo de gàngster. Però finalment, fa unes investigacions, i aconsegueix aclarar que si que ho era. Mil•lenium, es la seva feina, on hi ha els seus companys i la seva superior Erika, que juntament amb ell es la fundadora. Durant la primera entrega, Mil•lenium esta passant una forta crisis, però gracies a la publicació del llibre de Mikael sobre l’ economia a Suècia, torna a reprendre la activitat al marcat, augmentant el notablement el nombre de lectors.

L’ ho curiós és que Stieg Larsson, quan escrivia Mil•lenium, treballava a la revista EXPO (Suècia), però no va tenir gaire èxit. La revista consistia bàsicament en política, però, potser que Mil•lenium sigui la revista que sempre ha volgut obtindré Stieg Larsson? O que de fet els articles de Mikael siguin els seus, però camuflats, i publicats en un llibre per covardia? El que es segur es que els seus escrits han arribat lluny gracies a la trilogia.

Rosa.