La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina

Hi ha titol més esgarrifant que aquest?

I es que la segona pel·lícula probablement és la més perturbadora i obscura.

"La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina" es centra totalment en la Lisbeth i el seu dur passat. El seu duríssim passat.

No directament, pero ens posem en la pell de Lisbeth; en la pell d'aquesta hacker misteriosa que va passar per els seus problemes a l'infància i pre-adolescència, i que ara, en pateix les conceqüencies d'adulta.

Tot el dolor que ha guardat al cor, surt a l'exterior en forma de ràbia cap als altres i somnis aterradors a les nits.

Quant veus el començament de la pel·lícula, ja saps que serà dura. Obscura, molt obscura. I no t'equivoques; perquè no es pot reflexar de cap altre manera els sufriments de la violència de génere.

Una sèrie d'imatges saltajades apareixen de cop: una noia cridant, lligada a un llit; la veu del tutor ressonant de fons;...

I l'història comença.

Al final de "Els homes que no estimaven a les dones", Lisbeth necessita fer un llarg descans i sortir d'Estocolm.

Salander viatja per casi tot el món, alojantse en diferents hotels del Carib, Austràlia, etc.

Mentrestant, Mikael amb el seu equip de Millenium, té entre mans un reportatge sobre tràfic sexual de dones procedents de l'Est. Li proposen a Dag, un reporter nou que entra a la revista, i a la seva novia Mia, que publica un llibre sobre aquest tema.

Uns dies després, asesinen a la parella i al tutor de Lisbeth de forma inesperada, i culpen a Salander dels asesinats. Ara, es buscada i perseguida... però qui ha comés en realitat aquests crims?

...El passat sempre retorna al pas del temps.